viernes, 2 de marzo de 2012

every breath you take

I ja fa dos anys que els nostres mons es van creuar per casualitat, i ja fa dos anys de històries interminables, dos anys de carícies, de abraçades, de rialles, de plors, de tantes i tantíssimes coses que seria incapaç de resumir en un paper.

Fa dos anys que vares creuar-te a sa meva vida, i fa dos anys que soc sa persona més feliç d’aquest món. Vares girar sa meva vida 360º deixant-la cap per avall, deixant-me més perduda que mai, vares fer-me canviar tantes i tantes idees que tenia a dins meu, vares fer-me veure sa vida de una altre manera, vares ensenyar-me a posar-me unes ulleres que mai havia duit, i que sembla que em senten molt bé, i que em sent més còmode que mai.

’has ensenyat a estimar i a ser estimada, m’has ensenyat a disfrutar de jo, de disfrutar de tu i a disfrutar de sa vida. son dos anys plegats, dos anys plens de bons i mals moments, i encara que estiguem a mils de millons de quilòmetres saps i se que estaràs allà sempre, que sa distància no és més que una línia invisible però que tu i jo hem passat. Que una frontera no pot aturar-nos.

Que això arribarà molt enfora.

1 comentario:

  1. un texto precioso:) que suerte de encontrar una persona asi, espero que dure!
    un beso!

    ResponderEliminar

sonrisitas