domingo, 25 de abril de 2010

LLÉNAME DE VIDA

De colors són els meus somnis, tot i que ja m’he llevat, i la son no ve a veurem, quan la lluna s'ha aixecat, salto i salto sobre els núvols,sembla que pugi volar,el meu cor fa pampallugues,i no deixa de ballar. Quan posem els peus enlaire, quan posem el cap per vall, quan et crido a la muntanya, un eco va contestant, quan et faig amb margalides, una polsera de colors,vull mirar-te als ulls i dir-te, que el que sento és això.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

sonrisitas